Harriet era una tortuga molt especial. Quan va néixer, els seus pares es van quedar sorpresos en veure que la seva filla havia nascut sense closca! Al seu pare, que era pastisser, se li va ocórrer de fer-li una closca de xocolata. A la Harriet li agradava molt sortir a passejar, nedar, fer la migdiada i sobre tot, jugar amb els seus amics. Un dia mentre anava a dinar a casa seva es va creuar amb la seva amiga la Granota.
-Hola Harriet, on vas? – li va preguntar la Granota. -A casa meva a dinar, tinc molta gana! – va respondre la Harriet.
-Jo també tinc molta gana – que em deixaries agafar un tallet de la teva closca de xocolata? va dir la Granota. -Però, és meva, la necessito per a mi – va respondre Harriet. La Granota va insistir i li va dir que seria un tallet petit, tant petit que ni se n’adonaria.
-Molt bé, si és petit sí. – va dir Harriet. La Granota li va agafar un tallet de la closca i tot seguit van acomiadar-se.
-Adéu, fins després. -van dir totes dues.
La Harriet va continuar caminat i es va trobar amb el seu amic Llangardaix.
-Hola Harriet, on vas? – li va preguntar el Llangardaix.
-A casa meva a dinar, tinc molta gana! -va respondre la Harriet.
-Jo també tinc molta gana! Que em deixaries agafar un tallet de la teva closca de xocolata? – va dir el Llangardaix.
-Però, és meva aquest closca, la necessito per a mi – va respondre la Harriet.
El Llangardaix va insistir i li va dir que seria un tallet petit, tant petit que ni te n’adonaria.
-D’acord, si és petit sí- va dir la Harriet. El Llangardaix li va agafar un tallet de la closca i es van acomiadar.
-Adéu, fins després -van dir tots dos.
La Harriet va continuar caminant i abans d’arribar a casa seva es va creuar amb el seu amic Ànec, després amb el Cranc, també amb la seva amiga Llúdriga i, finalment, amb la Serp i tots tenien molta gana! La Harriet els hi va deixar que agafessin un tallet petit de la seva closca, però amb la condició que fossin petits. Quan ja faltava poc per arribar a casa seva, es va creuar amb la seva amiga Guilla. -Hola Harriet, on vas? – li va preguntar la Guilla. -A casa meva a dinar, tinc molta gana! -va respondre la Harriet.
Jo també tinc molta gana i me’n vaig corrents cap a casa. Adéu Harriet! -va dir la Guilla.
-I tu, que no em demanes un tallet de closca? – Va preguntar Harriet sorpresa… avui tothom me’n demana un tallet! -que no t’agrada la xocolata?
-Sí que m’agrada, però la closca és teva i la necessites per tu -li va dir la Guilla. -Adéu, fins després -van dir totes dues.
Després de la conversa que havia mantingut amb la Guilla, la Harriet es va quedar molt pensativa…just en aquell moment, se’n va adonar de què havia passat!
Va arribar a casa molt trista i amb el cap cot, no havia sabut dir que no als seus amics, i ara s’havia quedat sense closca! sense la closca que ella tan necessitava… Quan la mare la va veure, la va abraçar de seguida i va esperar a què la Harriet deixés de plorar i li pogués explicar què havia passat… Entre sanglots li va explicar com havia anat tot. La mare li va dir que tots ens equivoquem i que allò important era el que havia après aquell dia, la importància d’aprendre a dir que no… que no sempre és fàcil i menys a les persones que ens importen i el més important, és respectar-se a un mateix.
Quan la Harriet estava més tranquil·la, la mare la va agafar de la mà i juntes van anar a l’obrador on hi havia el pare treballant perquè li pogués fer una nova closca. Potser aquesta vegada seria una closca diferent?